La via judicial i l’arbitratge segons Francesc Tusquets Trias de Bes i Guillem Soler Solé

El passat mes de juny, l’Associació per al Foment de l’Arbitratge va organitzar un sopar col·loqui que portava per títol “Via judicial i via arbitral: antagòniques o complementàries?“. Amb la finalitat de poder donar resposta a aquesta pregunta, comptem amb la presència de Francesc Tusquets Trias de Bes, vocal del Tribunal d’Arbitratge de Barcelona, i de l’il·lustríssim senyor Guillem Soler Solé, jutge del Jutjat número 1 de Barcelona.

En els últims anys, els mitjans de resolució alternativa de conflictes com la mediació i l’arbitratge estan en auge, però quins són els avantatges i desavantatges que els mateixos ofereixen? A continuació, comparem la perspectiva de tots dos ponents a través de les grans fites que diferencien els dos mètodes de resolució de conflictes.

Francesc Tusquets Trias de Bes és advocat en exercici des de 1971, especialitzat en dret societari, bancari i concursal. Actualment és soci-director de Tusquets i Trias de Bes, Advocats Associats, SCP, professor titular de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona, autor de diverses publicacions en matèries de la seva especialitat i vocal del Tribunal Arbitral de Barcelona.

El ponent va destacar els dos pilars fonamentals de l’arbitratge: voluntarietat i confidencialitat. De la mateixa manera, va posar de manifest aspectes que, segons ell, fan de l’arbitratge un sistema avantatjós:

Confidencialitat: es garanteix a les parts que no es donarà cap tipus de publicitat a les qüestions resoltes mitjançant arbitratge. El deure de confidencialitat obliga a les parts, a l’àrbitre ia la pròpia institució arbitral.

Efectes del laude: de la mateixa manera que les sentències, els laudes són títols executius.

Flexibilitat: l’arbitratge permet adequar cada procediment a les necessitats de les parts. Les mateixes parts pacten els terminis en els quals es van a dur a terme les diferents actuacions del procés. En aquest sentit, el Sr Tusquets Trias de Bes va posar de manifest com al Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) hi ha un procediment ràpid a través del qual es resol en un període de tres mesos. Es podrà fer ús del mateix quan les demandes siguin de quantia inferior a 30.000 €.

Especialitat i disponibilitat dels àrbitres: es tracta de professionals especialistes en la matèria jurídica que és objecte d’arbitratge. Al TAB, s’exigeix ​​als àrbitres 15 anys d’experiència professional i ha aproximadament 20 llistes d’àrbitres en funció de l’especialitat dels mateixos.

– Cost: en conjunt, es tracta d’un sistema més econòmic, ja que en una instància s’obté una solució definitiva i ferma sense més cost que el produït pel propi arbitratge. Les parts s’estalvien el cost de les taxes, procuradors i segones instàncies.

En conclusió, el ponent va reiterar que no pot establir-se com a norma que l’arbitratge sigui sempre la millor opció. Segons la seva opinió, cal analitzar el cas particular que se’ns presenti, així com saber quina és la relació entre les parts, ja que això pot ser un factor determinant per optar per una o altra via.

D. Guillem Soler Solé, jutge del Jutjat número 1 de Barcelona, va exposar els avantatges que ofereix la jurisdicció davant la via judicial.

En primer lloc, el magistrat va posar en relleu que, en percentatges, l’arbitratge només representa la resolució del 0,1% dels litigis que es plantegen. Així mateix, mitjançant aquest no queda resolta l’execució dels laudes arbitrals, ja que la potestat executiva continua sent potestat exclusiva de la via judicial.

També va recalcar que un dels avantatges de la justícia tradicional és que no és necessari l’acord entre les parts. Com és ben sabut, l’arbitratge requereix d’una clàusula de submissió a aquest, deixant únicament lloc a la interpretació de si es permet la submissió implícita o no. No obstant això, adoptar aquest acord no és sempre fàcil per no ser igualment beneficiós per a ambdues parts del contracte.

El ponent va reconèixer que l’aprovació de les taxes judicials ha estat un cop dur per a la justícia i que és un avantatge per a l’arbitratge com a mètode de resolució alternativa, ja que en certs casos els processos s’han encarit enormement.

Com a dada a destacar, el magistrat ha posat èmfasi en la pròxima reforma de la Llei orgànica del poder judicial, la qual preveu la figura de la jurisprudència vinculant. Això comportaria que la independència dels jutges es vegi afectada, ja que els mateixos hauran de seguir les directrius del dictat pel Tribunal Suprem. No obstant això, fins i tot en l’actualitat, el sistema judicial es caracteritza pel principi d’independència dels jutges, que els permet separar del que estableix la jurisprudència i prendre la decisió que al seu judici sigui més convenient, sempre que aquesta estigui motivada .

El ponent va posar de manifest que tempos i flexibilitat són una altra de les característiques que diferencien la via judicial de la via arbitral. Mentre els jutges i les parts del procés estan subjectes a la preclusió que estableix la Llei d’enjudiciament civil, els àrbitres tenen potestat per prorrogar el temps que triguen a dictar el laude. La llei d’arbitratge permet que, en qualsevol moment, els terminis puguin ser ampliats. Això té una doble vessant: positiva, en aportar flexibilitat al procés; i, negativa, en ser difícil que aquesta manca de preclusió no produeixi indefensió.

Pel que fa a la normativa aplicable, ha assenyalat que el sistema judicial es caracteritza per aplicar les lleis. No obstant això, un procediment arbitral pot ser resolt conforme a dret o d’acord amb equitat, comportant això incertesa sobre la resolució a ser dictada. La llei, a diferència de l’equitat, ofereix previsibilitat. El concepte de la ponderació, en si mateix, apareix en l’article 3.2 del Codi Civil, i els jutges modular els efectes de les sentències usant l’equitat, però no es fa per “por”.

A tall de conclusió, el magistrat va declarar que, en el moment actual en què vivim, és important que hi hagi certes millores socials i només a través de la jurisdicció es podran aconseguir certs avenços.

Després les dues ponències i abans de donar per finalitzada el sopar-col·loqui, es va donar lloc a un debat entre els assistents, on es van posar de relleu més avantatges de l’arbitratge, d’entre les quals destaquem les següents:

i. Més marge d’actuació processal, juntament amb una major interacció entre les parts i l’àrbitre.
ii. Possibilitat que els àrbitres puguin nomenar perits d’ofici vs article 429 de la Llei d’enjudiciament civil.
iii. Possibilitat de sol · licitar l’interrogatori de la teva part.
iv. Modulació del resultat a través del laude, que mai és “blanc” o “negre”.

Resum preparat per María Muro Núñez

No hi ha comentaris

Deixa un comentari