Reunió de representants de l’AFA amb el President del Tribunal Superior de Justícia de  Catalunya. Excm. Sr. Jesús María Barrientos Pacho.

Dimecres 8 de maig del 2019, al Palau de Justícia del passeig de Lluís Companys, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –just davant de l’Arc del Triomf-, cinc representants de l’AFA visiten el President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els membres de la Junta Directiva de l’AFA que fan la visita són el seu president (Carlos Valls Martínez), vicepresident (Rodolfo Fernández-Cuellas), dos vocals (Gema Mayol i Christian Herrera Petrus) i el tresorer (Jordi Sellarés Serra). A les 11.30 entrem dins l’edifici, i després de passar per l’arc detector de metalls controlat per un Mosso d’Esquadra, ascendim per l’escala monumental de sostre de vidre amb els escuts de les quatre províncies catalanes, per seguir, a la primera planta, cap a la galeria d’un pati interior, en l’extrem del qual hi ha el despatx del President de Tribunal. Ens rep la seva cap de gabinet, la magistrada Marta Sánchez-Ocaña, que ens fa passar directament a una sala, de fustes nobles i sostres alts, amb cantonades  de fusta com si fossin capitells invertits, que té una vitrina plena de llibres a una banda, un ordinador en un racó, les fotografies dels tres anteriors presidents del Tribunal en aquesta paret, i una gran pintura del jutge president del tribunal l’any en què es va inaugurar l’edifici, 1908, de la qual hi ha una foto històrica en una altra paret.

La reunió dura més d’una hora i el President Barrientos no ens ha fet esperar. Un minut després d’arribar entra a la sala i s’asseu a la capçalera de la llarga taula que n’ocupa el centre . Ens dóna la benvinguda i expressa la seva satisfacció per rebre’ns a la sala de “plenillos”, on altres vegades alguns dels presents han  fet visites en nom d’altres institucions. El President Barrientos expressa la seva posició favorable a l’arbitratge, i comparteix el propòsit d’ afavorir l’arbitratge, entre d’altres raons perquè cal alleugerir la càrrega de treball dels jutjats en tot allò que pugui anar per altres vies.  Atès que ja coneixia l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i coneixia el Tribunal Arbitral de Barcelona, però no l’AFA, mostra la seva satisfacció en conèixer-nos.

Pren la paraula Carlos Valls per explicar què és l’AFA, recordant Ramon Mullerat, inspirador i primer president de l’associació, i posa èmfasi en què l’objectiu de l’associació és el foment de l’arbitratge com a mitjà de solucionar disputes, ja sigui amb formació, fent estudis o amb actes promocionals de les virtuts de l’arbitratge i la mediació. El President Barrientos pregunta si els presents tenen la sensació que els casos d’arbitratge han baixat, idea que ell treu de les estadístiques que té la sala civil/penal del Tribunal, en què s’han vist menys recursos d’anul·lació de laudes. El Dr. Rodolfo Fernández-Cuellas confirma aquesta idea però matisa que la reducció s’ha produït especialment en els arbitratges domèstics, i que hi ha àrees en què es podria incrementar substancialment la reconducció cap a l’arbitratge dels problemes ara resolts als tribunals. En especial, a parer seu, els societaris, on n’hi hauria prou amb una disposició del legislador o dels jutges expressant que tret de decisió expressa, els problemes d’aquest camp aniran a l’arbitratge.

Christian Herrera intervé per plantejar la possibilitat, a fi i efecte de facilitar l’agilitat dels procediments arbitrals, de concentrar en un jutjat de primera instància –no un de mercantil- les mesures cautelars i resta d’auxili judicial a l’arbitratge i les execucions de laudes arbitrals, seguint el model que ha adoptat la Comunitat Autònoma de Madrid amb el seu Jutjat d’Instrucció número 100. El President Barrientos veu la idea molt bé, lògica i eficient i il·lustra aquesta posició recordant una proposta que va fer la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2016 de concentrar en alguns jutjats coses concretes per especialitzar-los i guanyar celeritat en tenir ja el coneixement sobre un tema. En opinió seva, quan un jutge ha de saber de tot, cal que es prepari cada tema, i això suposa un temps. Si el jutge i el seu jutjat s’han preparat una matèria i reben tots els casos relacionats amb aquella matèria, l’estudi previ està fet i la feina surt més ràpida. De tota manera van demanar 5 jutjats amb aquesta visió i només en tenen un, el número 50, que actualment està saturat amb tots els casos derivats de les clàusules sòl.  Igualment, atesa la desmercantilizació del concurs de les persones físiques, va proposar concentrar en un jutjat de 1º instància aquesta matèria de tota la província de Barcelona. Aquesta proposta va patir l’oposició d’un cert nombre de col·legis professionals [probablement es referia als 14 col·legis d’advocats de Catalunya i potser els de procuradors] i va quedar aparcada.

De tota manera, Jordi Sellarés suggereix segregar la qüestió de l’ajuda a l’arbitratge de la resta de matèries en què es buscava una certa especialització, perquè no ha de seguir la mateixa sort que els concursos de les persones físiques. Fins i tot, si la matèria arbitral de la província de Barcelona no es concentra en un jutjat, sinó només aquella que es generi al partit judicial de Barcelona, potser es podrà provar si funciona. Si la prova pilot és exitosa, potser després serà més senzill ampliar el territori que cobreixi aquest jutjat. El President Barrientos veu més factible dedicar un jutjat del partit judicial de Barcelona a ajudar –execucions i mesures cautelars- els arbitratges amb seu a Barcelona que reiterar la vella proposta del 2016. Demana un paper en aquest sentit, especialment si hi ha un precedent a Madrid.

Gema Mayol planteja la possibilitat de promoure la mediació utilitzant la possibilitat que conté l’article 414 LEC. El President Barrientos no ho veu malament, com a idea, però sap que els jutges assumeixen que si les parts han portat a judici un problema és perquè la possibilitat d’acord  és impossible i, per tant, la mediació és casi sempre inviable i segurament  una pèrdua de temps. Tot i això, sí que es podria plantejar condemnar en costes aquells casos en què la mediació es va oferir i no va ser acceptada. També es planteja al President Barrientos si sap de la línia jurisprudencial que té el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, i els problemes que això comporta. El President Barrientos no emet cap opinió però demostra estar informat en saber que dos dels tres magistrats que han seguit aquesta postura jurisprudencial han canviat de destí recentment. Ignora, això sí, que en aquest moment ja hi ha casos en què els arbitratges que haurien de ser a Madrid es fan a Toledo, València o Bilbao, i podrien venir també a Barcelona.  Els reunits tracten després l’interès per convertir Barcelona en una plaça arbitral atractiva, segura i per aquest motiu cal una judicatura favorable a l’arbitratge. Després es comenta la tristesa que provoca en tots els reunits que a la darrera campanya electoral no es plantegés en cap moment cap qüestió de millora de l’administració de justícia, que pateix edificis inapropiats, dotacions escasses i dificultats pressupostàries. En aixecar la sessió a les 12.40, Carlos Valls promet tenir el President Barrientos informat de les activitats pro-arbitrals que es facin i demana permís per elaborar aquesta nota i fer-nos un parell de fotos amb què il·lustrar la trobada a la “web” de l’associació. El President Barrientos accedeix gustós.

 

Jordi Sellarés Serra. Tresorer i secretari accidental.

No hi ha comentaris

Deixa un comentari