Sobre l’arbitratge

L’arbitratge és un sistema de resolució alternativa de conflictes que s’incorpora mitjançant una clàusula als contractes. Amb l’arbitratge, les parts sotmeten la resolució d’un conflicte que hi hagi sorgit o que hi pugui sorgir a la decisió d’un tercer o tercers imparcials no vinculats a la jurisdicció estatal. Mitjançant un procediment acordat o no per les parts, un cop han estat escoltades i s’han provat les seves pretensions, aquests àrbitres dicten una resolució final inapel·lable i executiva (laude) que equival a una sentència judicial.

A més a més, l’arbitratge és una institució en què conflueixen un conjunt d’activitats relacionades entre si pel vincle d’un objectiu comú: la solució d’un conflicte. Aquestes activitats són:

  1. El conveni arbitral, que vincula les parts a l’arbitratge i desplega una eficàcia típica, en especial, l’exclusió del coneixement dels òrgans jurisdiccionals;
  2. El contracte de donació i recepció de l’arbitratge, mitjançant el qual es confereix als àrbitres “jurisdicció” per resoldre la qüestió litigiosa; i
  3. El procediment arbitral, que conclou amb el laude i en el qual es dota per la llei amb l’eficàcia de la cosa jutjada i executiva. Des d’un punt de vista internacional, es considera un “mecanisme dinàmic de resolució de conflictes, que presenta variacions d’acord amb les lleis i pràctiques internacionals o nacionals, i que busca una decisió final”.

L’arbitratge té diverses característiques que l’identifiquen:

  • És una opció alternativa als tribunals
  • És un mecanisme privat per a la resolució de conflictes
  • És decidit i controlat per les parts
  • Proporciona una decisió final de caràcter vinculant que determina drets i obligacions per a les parts.