L’arbitratge és un sistema de resolució alternativa de conflictes que s’incorpora mitjançant una clàusula als contractes. Amb l’arbitratge, les parts sotmeten la resolució d’un conflicte que hi hagi sorgit o que hi pugui sorgir a la decisió d’un tercer o tercers imparcials no vinculats a la jurisdicció estatal. Mitjançant un procediment acordat o no per les parts, un cop han estat escoltades i s’han provat les seves pretensions, aquests àrbitres dicten una resolució final inapel·lable i executiva (laude) que equival a una sentència judicial.
A més a més, l’arbitratge és una institució en què conflueixen un conjunt d’activitats relacionades entre si pel vincle d’un objectiu comú: la solució d’un conflicte. Aquestes activitats són:
- El conveni arbitral, que vincula les parts a l’arbitratge i desplega una eficàcia típica, en especial, l’exclusió del coneixement dels òrgans jurisdiccionals;
- El contracte de donació i recepció de l’arbitratge, mitjançant el qual es confereix als àrbitres “jurisdicció” per resoldre la qüestió litigiosa; i
- El procediment arbitral, que conclou amb el laude i en el qual es dota per la llei amb l’eficàcia de la cosa jutjada i executiva. Des d’un punt de vista internacional, es considera un “mecanisme dinàmic de resolució de conflictes, que presenta variacions d’acord amb les lleis i pràctiques internacionals o nacionals, i que busca una decisió final”.
L’arbitratge té diverses característiques que l’identifiquen:
- És una opció alternativa als tribunals
- És un mecanisme privat per a la resolució de conflictes
- És decidit i controlat per les parts
- Proporciona una decisió final de caràcter vinculant que determina drets i obligacions per a les parts.
